Després de veure cocodrils i de quedar xops, vam continuar l'aventura (que ja començava a acabar-se). Carretera i manta, roda punxada, parada, intermitents, gat, cargols, canvi de roda i a reemprendre el camí.
Tot llegint la "lonely planet", la guia turística que portàvem, vam veure que a Mossman (poble entre Cape Tribulation in Cairns) hi havia una galeria d'art aborígen on podies fer tallers de pintura (aborígen, és clar). Vam decidir que hi pararíem.
Vam arribar a Mossman i ja no plovia!!! Que bé!!! tot buscant, buscant vam arribar a la "Janbal Gallery", la galeria d'art que estàvem buscant.
Per fer els tallers de pintura aborígen calia reservar amb anterioritat, però.. nosaltres, així de xulos, vam presentar-nos allà i després de visitar la galeria i veure que no hi havia ningú més, vam preguntar-li a en Binna si podiem pintar (hahah si, com nens). Ens va dir que cap problema. Ens hauria agradat pintar un Boomerang o un Canvas, però nois... ja sabeu que nosaltres som: POOR STUDENTS i ens vam conformar en pintar una "pedra màgica". Perdoneu, no és una pedra, és un fruit. Un fruit que té propietats curatives en la cultura aborígen.
Ens va donar les pintures. En l'art aborígen només s'utilitzen 3 colors:
BLANC símbol de la pluja
MARRÓ símbol de la terra
GROC símbol de (no me'n recordo!!!! gggrrr....)
I després els pinzells. Els pinzells són la cosa més senzilla que us podeu imaginar: un escuradent!!! Un escuradent o també el que vindria a ser un pal xino, on la punta és fina i el cos és més gruixut.
A partir d'aquí, ens va deixar unes mostres per inspirar-nos i... deixar volar la imaginació!!
mmmm... són molt bonics, però a nosaltres ens sortiran igual de bé??!!!
Comencem a fer les primeres taques...
I després d'una hora de taller de pintura aborígen, el resultat és aquest:
Entre pitus i flautes vam estar 4h a la galeria d'art. Parlant, compartint cultures, pintant, observant art aborígen, i fent música. En Binna ens va fer un mini-concert de Didjeridoo.
A les 5 de la tarda vam deixar la galeria d'art per fer camí, ara sí, cap a Cairns. Ja era fosc i... tornava a ploure!!! Havíem de buscar lloc per domir. Plovent, no podíem anar a un càmping. Així que... vam trucar a una amiga de l'Eudald que treballa en un Backpacker. Ens va dir que tenia lloc (només 3 places!!!). Així que.. de seguida que vam arribar a Cairns (pels volts de les 7 del vespre), ens vam instal·lar al backpacker, vam anar a plantar la tenda (ja que estava molla de la nit anterior) a casa l'Aida i vam anar al supermercat a comprar el sopar. Menú del dia: dips i truita de xampinyons i albergínia. Bé... això de truita va ser un intent fallit!!! Com volíem que una paella de backpacker, que utilitzen milers de turistes cada any, no s'enganxés??!! Vaja... que quan vam girar la truita... vam decidir fer un remanat!
Després d'un bon sopar, ens en vam anar a passejar pel "passeig marítim" de Cairns. Marea baixa, així que teníem el mar beeeeeeeen lluny del passeig. Es fa ben estrany passejar per un passeig marítim del quan està prohibit banyar-se al mar. I ja després de païr el sopar, ens en vam tornar al backpacker. Les 11 de la nit i cap a dormir que l'endemà al matí a les 5 hem de ser a l'aeroport de Cairns per tornar a la capital de Queensland.
Últim dia a Cairns. La nit va ser plujosa i de bon matí encara continuava plovent, però no ho feia amb gaire intensitat. Una dutxa, desmuntar la tenda, esmorzar i... a veure cocodrils!!!
El moment: "anem a veure cocodrils" va ser una mica estrany. Els mateixos campistes que ens van recomanar fer el recurregut nocturn per la selva ens van dir que si volíem veure cocodrils podíem anar al Cooper Creek, que pagant $28 ens passejarien pel riu. Vam buscar aquest lloc, però no el trobàvem. Plovia, plovia intensament i ens paràvem a cada casa-bar-botiga-punt d'informació per preguntar on podiem veure cocodrils. Cada vegada que baixàvem del cotxe quedàvem xops!
Al final vam trobar el lloc. Ens van dir que havíem d'anar amb el cotxe uns 300m més avall i allà ens vindria buscar el "capità" de la barca. Fet, vam fer el que ens van dir. Vam aparcar el cotxe a 300m més avall, on sí, hi havia un cartell (una mica petit i esquifit) on deia: Cooper Creek.
Abans de començar l'aventura al riu, calia pagar. Però... reunint tota la "xetarra" que portàvem no arribàvem als $84 que havíem de pagar en total (entre els tres). Així que... vam decidir dir-li al "capità-bon home" que no teníem més diners. Que els caixers de Cape Tribulation estaven inoperatius i que tot el que teníem eren $60 dolars. I el capità-bon home ens va dir "cap problema, doneu-me el que tingueu i ja està bé". Caram!!! Quina canya!!! Vam aconseguir un descompte de POOR STUDENTS de debò!!! I tant real que no teníem ni un duro fins... fins arribar a la civilització!
Ara sí, xops i molls fins al moll de l'òs va començar l'aventura a la barca (i diluviant!!!)
5 minuts....
... COM PLOU!!!
10 minuts...
...sembla que pari de ploure....
" Això és una presa de pèl... aquí no hi ha cocodrils!"
15 minuts....
QUINA BÈSTIA!!!
Aquest fa cara d'emprenyat!!!
Ep!!! Un altre!!!
Semblava petita la bèstia, eh!!!
Al cap d'una hora d'aigua per totes bandes, cocodrils, ocells i boires... tornem cap a casa.
Després dels cocodrils, teníem en ment tornar cap a Cairns. Havíem de buscar lloc per dormir. Però... abans de deixar la zona de Cape Tribulation ens vam desviar cap a una altre platja.
I després de caminar per la platja i tornar al cotxe.... HAVIEM PUNXAT!!!! Vaja... doncs... a canviar la roda!!!
Després de la descàrrega d'adrenalina de la nit anterior, ens vam llevar quan es va acabar la son. Vam esmorzar i decidir que passaríem la següent nit en un altre càmping, per variar una mica. Havíem de deixar el càmping a les 11 del matí, quan a les 10 vam decidir caminar per la platja fins arribar a Cape Tribulation.
Platja al costat del camping
És el que té la platja. Veus el final, però no hi acabes d'arribar. Es feien les 11 del matí i encara estavem caminant. Vam arribar a la vessant Sud de Cape Tribulation, vam tornar a entrar a la selva per arribar a la vessant Nord. Una caminada matinal ben maca, però un cop has vist la platja tota l'estona és el mateix.
La llàstima del passeig va ser la manca de sol i d'un dia clar. En un dia assolellat és possible veure el corall des de la mateixa costa. Això només passa aqui, al nord de Cairns. On és popularment conegut com: "where the forest meets de reef". Però nosaltres vam ensopar dies grisosos, ennuvolats. Malgrat tot, el passeig va valdre la pena.
Vista des de Cape Tribulation
Aquests cartells ens recorden el per què NO ens podem banyar.
Els famosos MANGLARS!!!
Vam trobar mengalrs, cocos, vam agafar-ne per obrir-los, vam perseguir crancs, vam fer el tonto per la platja i vam tornar al camping. Ben bé ja eren quarts de 12 del matí. Vam plegar la tenda, vam carregar el cotxe i... vam decidir que, malgrat el dia no fós assolellat, ens en aniriem a banyar-nos al riu. A uns gorgs que hi ha a la riera de Emmagen.
Aquestes petites boletes de terra que semblen cucs, són fetes pels crancs. Treuen sorra per fer el seu cau.
Tocant una mica els pebro**** als crancs per fer-los sortir i jugar una mica amb ells.
A 2 Km del camping vam agafar el camí de terra, amb el nostre super mega cotxe petit i baixet, fins arribar al final, on només els vehicles 4x4 poden accedir-hi. Vam aparcar en el poc espai que hi havia i... vam decidir buscar el camí cap als swimming holes. Hi havia 2 camins diferents i no sabiem quin dels dos era el correcte. Vam començar pel primer, però... era massa espès. Ens passàvem l'estona ajupint-nos, escalant arbres, saltant... no podia ésser. No podia ser que l'accés a aquests gorgs fos tant... dificultosa. Vam tornar enrere i vam agafar el segon camí. Estava força millor, però no les teniem totes. Vam continuar. El camí es feia llarg. Al cap de 15 minuts, vam arribar al riu!!
Aigua cristal·lina, fresca, i sense perill de ser atacats per animals carnívors. Vam banyar-nos, saltar com tarzans i fer una mica el mico per allà fins que la gana ens va fer marxar.
Amb la gana que ja apretava vam tornar a agafar el cotxe i desfer el camí. Buscar un altre càmping i intal·lar-nos abans no es fes fosc. Vam trobar camping (força més animat que el de la nit anterior) i vam trobar super per comprar alguna cosa per sopar.
Ens vam instal·lar i... a fer el sopar!!! El menú del dia va ser: uns wraps verduretes i carn picada. Vaja, un kebab a l'estil com vam poder. Deliciosos.
I sabeu què tocava havent sopat??!!
Jocs de taula!! Si, si!! Vam fer unes partides a l'Uno i a l'Scrabble fins que es va fer l'hora d'anar a dormir.
... I ja després de sopar, tot xerrant amb el
recepcionista-barista-cuiner-home multi-tasques, van arribar més
campistes. I... xerrant, xerrant... ens van proposar fer un camí d'un quilòmetre i mig, el Dubuji Boardwalk. Amb tota la bona fe del món vam dir que sí, que ja el faríem l'endemà. I ells ens diuen, que demà no... que es pot fer de nit també!!! hahahahahaha... em vaig posar a riure. Com volien que anéssim 3 poor-students a les 10 de la nit (ja negra, negra nit), al bell mig de la selva??!!! Per posar-hi encara una mica més d'encant, ens van dir que era molt millor fer aquest "track" de nit, endur-se unes llanternes i intentar buscar i trobar diferents animals. Sí, clar... només ens faltava això... buscar animals!!! I no estem parlant d'anar a buscar cuques de llum (com feiem a les acampades de l'escola)... estem parlant d'Austràlia, nois!! I ja sabeu que aquí... tot animal, planta i arbre pot ser perillós!!!
Per suavitzar-ho una mica, ens van dir que la nit anterior ells l'havien fet amb els nens i tot!! Sí, clar... ells eren com 8 persones i de ben segur que, sense voler, feien més soroll que només 3 poor-students, mig cagats de por. I ja sabeu que fent soroll... els animals acostumen a desaparèixer.
Els hi vaig dir que no. Estava massa cagada. Estem parlant de trobar-nos cocodrils, serps, cassowaries, possums, aranyes, kangaroos... massa coses... i sense conèixer el camí, sense cobertura al mòbil i només amb un simple frontal... ah, i a les 10 de la nit!!!
Els campistes, encara posaven més llenya al foc per animar-me. Perquè... sí! l'Ana i l'Eudald estaven decidits a anar-hi, però hi haviem d'anar junts. M'havien de convèncer. Els campistes motivats ens van oferir un frontal i una llanterna super potent (per poder veure els animals) i, per alleujar la por de trobar-nos animals "perillosos" ens van explicar que la principal causa de mort al Far North Queensland NO són els cocodrils!!!!
- Ah no??!!!!!
- No!!! Són els COCOS!!
A mi només em faltava això... a sobre d'estar pendents de què ens podiem trobar per terra i aigua, hauríem d'estar pendents de què ens podria caure al cap. Per què els cocos són tant perillosos??!!! Molt simple, en dies calorosos on el sol radia i la temperatura arriba als 30º, els turistes busquen una ombra per seure, estirar-se a la sorra i gaudir del paisatge. Banyar-se no, està prohibit!
I sabeu sota l'ombra de quin arbre?? Sí, una PALMERA!!! I què hi ha a les palmeres??? COCOS!! I quan el coco ja està madur... CAU!!! I la dimensió del coco no és la que trobem al mercat de la Boqueria o la que venen a la platja a "cocos, cocos a 1 euro!!", no!! El coco que comprem al mercat, està dins d'una closca. I els cocos que trobem a la platja -a Austràlia-, encara estan dins la closca. Us ben asseguro que els cocos que vam trobar, ja a terra, feien uns 30 cm de diàmetre ben bons i pesaven... gairebé 2 Kg. Imagineu-vos l'impacte que pot fer si cau des d'una alçada d'uns... què diria jo... 20-25 metres? (Apa, ja teniu problema de física!)
Vaja, deixem-nos de cocos i reprenem el fil.
Després d'una llarga estona on els campistes no paraven de donar arguments a favor de l'excursió noctura, vam decdir que... HI ANIRIEM!!!
... vam agafar una llanterna, 2 frontals, el cotxe i molt de coratge...
Vam arribar al Dubuji Boardwalk. Vam aparcar el cotxe i... a començar l'aventura!! 1,5 Km de camí es van convertir en quasi UNA HORA I MITJA de "caminar". Bé... caminar no... perquè cada passa que fèiem, ens aturàvem i enfocàvem a banda i banda per tal de veure algun animal.
Evidentment no hi ha fotos de l'aventura a la selva, però... vam fer un parell de vídeos que us poden servir per transportar-vos, per moments, allà.
Per aproximar-vos al màxim possible a la situació que vam viure nosaltres us plantejo el següent "exercici"
- Mirar el vídeo de nit.
- Tancar els llums.
- Aïllar-vos de qualsevol so.
- Ara només us heu d'imaginar que esteu al mig de la selva (i no em val que us imagineu que esteu pujant la Canal de Santa Agnès...). No sé... si mai heu estat a la selva, imagineu-vos un espai molt verd, humit, amb arbres alts i amb la possibilitat de trobar-vos qualsevol espècie animal perillosa.
- Són quarts d'11 de la nit. 3 amics. 2 frontals (amb poca pila) i una llanterna "potent"
Si estàs preparat...
Ara afegiu una mica de vent, el so de les fulles, el rierol sota els nostres peus i... el mar de fons. (sembla bonic, oi?)
La caminada noctura va ser una càrrega d'adrenalina pura. Només començar vam trobar-nos un pòssum.
- Un pòssum? Els hi vaig dir. Vaja, però si aquestes rates també ronden per Brisbane...
Anàvem caminant amb molta precaució. Intentant fer el mínim soroll possible. I la veritat és que el soroll que fèiem era gairebé inapreciable. Crec que mai, havia estat en un lloc tant i tant fosc. I de veritat que el so de la selva, el so dels ocells, el so de la nit, el so de les fulles, el so del riu, el so de les branques que es mouen (i no saps si és per un animal que s'escapa de nosaltres, per una serp que ens visita o...) eren màgics però esgarrifants alhora. Sensació de llibertat, por, fragilitat i menudesa davant de la immensa, imponent, fosca, tenebrosa i diversa selva tropical.
Anàvem avançant, passet a passet, observant i enfocant en tot moment cada un dels racons que ens envoltàven amb la finalitat de veure (i tant sols veure) alguna cosa, però amb la por de... què passa si ens trobem "alguna cosa". De cop i volta, salta l'Eudald i diu:
- Per què no tanquem els lots?
- Estàs de broma! Li vaig dir. Només em faltava això, a mi... més negra nit...
- No, no!! Només uns segons.
- Això encara serà pitjor... Pot ser que si tanquem els lots, quan els tornem a encendre... estarem envoltats de tots els animals haver-hi i per haver de l'arca de Noè.
I amb això que sense pensar-ho massa... vam tancar els lots. Van ser 5, potser 10 segons... però es van fer eterns. Vam palpar, amb els nostres ulls, el que és la negror, el que és no veure res. Us ben asseguro que mai, mai, havia vist una nit tant fosca com aquella. Els llums apagats i nosaltres... muts. Dintre meu vaig pensar, és ben bé com si no hi hagués ningú... vols dir que l'Ana i l'Eudald són aquí??!! Amb va entrar el cangueli i vaig encendre el lot. Estaven allà.
No teniem coneixement del tros que ens quedava ni del tros que havíem fet. Només sabíem que havíem de travessar el riu, però... ja l'havíem travessat dues vegades. Finalment vam trobar un RIU, un riu que no era, ni de bon tros, els rierols que havíem travessat. Ens vam parar una bona estona al damunt del riu (si hi havia una mena de pont). Enfocàvem, volíem veure alguna cosa (tortugues, granotes, gripaus, serps d'aigua, crancs, cocodrils no!). Només vam veure una espècie de caps grossos amb els ulls vermells. Sentiem granotes i gripaus, però costava de veure'ls.
Mentre estavem tots tres bocabadats mirant el riu, vam sentir que alguna cosa queia del cel. Barrrabum!!! Va tocar terra i el vam sentir força a la vora. No teníem ni idea de què era, però el primer que ens va venir al cap va ser: No, COCOS!!!
Només ens faltava això... si fins ara ja teníem feines per enfocar a banda i banda... ara volíem assegurar-nos que no teníem cap palmera sobre nostre. Però, tot sigui dit, sent un camí que (de dia) és transitable, segurament que el govern s'ha estalviat de tenir-hi palmeres relativament aprop. I així estalviar-se algun mal de cap (i mai més ben dit!).
Vam continuar el camí, ja amb ganes d'olorar el final. Quan... de sobte... miro sota els meus peus i... UNA SERP!!! No, a mi no!!! Vam controlar l'instint de cridar. I, sense pensar-m'ho dues vegades, vaig decidir fer un pas i marxar corrents. La passa, va suposar trepitjar la serp. Jo vaig avançar uns metres enllà (potser n'éren un o dos), però l'Ana i l'Eudald, que anaven enganxats darrere meu i no tenien cap serp sota els peus, van desfer el camí uns metres. Vaig girar-me per veure on éren. Darrere meu. Merda... havien de travessar la serp. Però, amb la mateixa estona de "córrer" i girar-me, la serp ja no hi era. Així doncs, ells van córrer cap on era jo i... ara si... amb l'adrenalina pels núvols i conscients que el que estavem fent no era gaire segur, vam començar a caminar una mica més ràpid.
Vam caminar 10 minuts més, vam deixar el camí estret i vam agafar-ne un de carro, una mica més ample. Amb això ja intuïem un final. Però, abans... la prova final!!! Ara si, vam trobar un riu. Un riu que havíem de creuar mullant-nos els peus. Pim-pam... sense pensar-ho gaire vam travessar i... al cap de 5 minuts vam veure el cotxe!!!
Vam obrir el cotxe, ens vam tancar a dins i... durant uns minuts ens vam queda allà. Primer muts, esbofegant i després... només parlant de la serp, els cocos, la foscor,... adrenalina pura al 100%. Vam arribar al càmping a les 12 de la nit. Els campistes que ens havíen motivat a fer "l'excursió" estaven apunt d'anar a dormir. Els hi vam tornar el material que ens havíen deixat i vam fer petar la xerrada explicant el que ens havíem trobat. Després de tot... no podíem dormir. Una experiència única, la veritat. Amb moments de por, de cangueli, però d'anar avançant.
Ara, poder recordar i explicar el que vam viure no té preu. Va ser, simplement, BRUTAL!
Vam posar-nos dins la tenda, amb els nostres sacs i els coixins que vam agafar (de préstec) de la casa on vivia l'Eudald a Cairns. Màrfaga?? Què és això?? No en tenim pas de màrfaga a Austràlia!! Així doncs, sobre la gespa del càmping i dins del sac, ens vam desitjar una molt bona nit.
fem memòria: vam deixar Cairns el matí, dirigint-nos cap a Cape Tribulation. Vam creuar el Daintree River amb el ferry i vam continuar fent camí per la costa del Far North Queensland. Vam parar al primer "punt d'informació" on ens van clavar (a preu de poor student) una visita, amb audioguia i tot, per la selva (ei, més antiga que l'Amazones, eh!). Després de dues hores estudiant les plantes, arbres i animals dels wet tropics, i amb la sintonia dels budells buits, vam parar-nos a menjar un gelat.
Ara sí, després del gelat, vam decidir anar a plantar la tenda en un dels camping que el senyor del famós "punt d'informació - poor students" ens havia recomanat. Però de camí ens parem a un super-quisc-bar-restaurant-punt d'informació-bottle shop. El més important,però, va ser comprar-hi alguna cosa per dinar. I sabent que els càmping tenien barbacoes, no ens va costar gaire decidir menú: salsitxes, pa i cebes. Ara, bé... les salsixtes estaven caducades, però... congelades! Vam decidir que ens era igual... que estant congelades no passava res! De pa no n'hi havia... així que ens vam conformar amb un garlic bread. Llavors vam agafar unes cebes i una bossa de patates xips. I per acabar-ho de fer ben fet... una ampolla de vi de la casa. I després de pagar, vam adonar-nos que no teniem ni plats, ni coberts, ni oli per cuinar, ni tovallons.. res! Vam decidir comprar 3 gots de plàstic, la resta... ja demanarem al camping!
Fet, ja teniem el dinar del dia. Ara... a plantar la tenda al Cape Tribulation Camping i fer el dinar:
Us presento el camping:
Cape Tribulation Camping. El nom no se l'han currat gaire, ja ho veieu. Està al bell mig del no-res i al costat de la platja!!
Oli dels campistes veïns, ganivet dels propietaris del camping (per tallar la ceba ens va ser impossible fer-ho amb un ganivet de plàstic). Paper de wàter per eixugar-nos les mans. Aigua calenta per descongelar les salsitxes. Bossa de plàstic de les patates xips que ens va fer de plat-safata.
Amb una mica de temps, ja vam tenir el dinar apunt.
Vam muntar-nos uns bons "montaditos!". NYAM!!!!
Amb la panxa plena, vam decidir anar a caminar una mica per la platja, fer-nos fotos, caure dels arbres, veure milers i milers de manglars i... endinsar-nos bosc endins al costat del riu. Amb una mica de cangueli (per part meva), però ells estàven super-motivats i volien veure cocodrils...
Vam començar a caminar per la platja i fer-nos fotos:
Ja veieu, el dia era gris i fosc. I si no fos pel vent, la temperatura seria més elevada. Però ja podeu comprovar, observant la palmera com sí que feia vent!!
I aquí ens teniu, intentant fer fotos automàtiques. Però... mentre jo arribo tard a la foto, l'Eudald cau rodolant de l'arbre i l'Anna s'està pixant de riure.
Oserveu la seqüència...
vinga, que ja ho tenim!!!!
Últim esforç...
HO HEM ACONSEGUIT!!!!
Ara que ja hem trobat la posició perquè la càmara no caigui i hem mesurat el temps per no fer el peripè a les fotos, unes quantes mes!
I mentre fèiem fotos, quèiem dels arbres i ens pixàvem de riure... el
dia començava a caure. Però.. enlloc de refer el camí i tornar el
camping, ens vam endinsar al bosc.
Tal i com ens havien dit, el camí que agafàvem anava a parar a la carretera i d'allà ja sabíem el camí per tornar al càmping. La "gràcia" del camí que agafàvem era que estava al costat de la desembucadura d'un rierol.
I què vol dir això??!!!
doncs vol dir...
que...
el millor que ens podia passa és:
Això!!
I ja ho veieu... la foscor començava a regnar al territori dels cocodrils. I nosaltres... allà!! Ben "panxus"!!
I jo... ben cagada! hahahaha
Després d'una estona vam trobar la carretera i, ara si... ja gairebé negra nit vam arribar al càmping. Però no us penseu que negra nit volia dir les 10 del vespre. Vam arribar al càmping fosc i només eren quarts de 6 de la tarda!!
Quedaven moooooltes hores per davant. I no teníem res millor a fer que... demanar jocs de taula al càmping!!! I... vam jugar a un joc ben divertit per decidir qui aniria a buscar els jocs de taula. La persona (en aquest cas perdedora) havia d'anar a buscar els jocs de taula a recepció i triar el que volgués. Després d'una estona divertida jugant al joc que vam titular com "el noi dels encàrrecs", l'Ana va arribar amb un trivial ben curiós.
Based on: HORÒSCOP!!!
Vam intentar entendre les regles del jocs, i mentre jugàvem anavem contruint les nostres pròpies regles per anar avançant. Sino... no hauriem acabat mai!
Vam passar una estona ben divertida, movent-nos pels diferents signes del zoodiac, contestant preguntes que responíem no per coneixement sinó per anar descartant.
Potser 2 hores ben bones les vam passar jugant a aquest meravellós jocs de taula. Punt i seguit ens en vam anar al bar a sopar unes pizzes.
L'abans i...
... el després!
I ja després de sopar, tot xerrant amb el recepcionista-barista-cuiner-home multi-taques, van arribar més campistes. I... tot xerrant, xerrant...
