< Cairns 28 maig > Heading to Cape Tribulation.

Ens aixequem d'hora de bon matí, carreguem el cotxe i anem al bar a fer el cafè i... esmorzar. Amb la panxa plena, és el torn del cotxe. Gasolinera, omplir, pagar i... carretera i manta!!! Posem rumb cap a Cape Tribulation. Tenim per davant 140Km que es tradueixen a unes 3 hores de cotxe.

Part del trajecte el passem vorejant la costa. Avui, marea baixa. L'autopista és d'un sol carril, lliure de peatges i una mica més recte que la carretera de Sant Llorenç. Així les gasten al nord de Queensland. Austràlia és molt turístic, però la veritat és que no fas cua enlloc, i encara menys en llocs amb poca densitat de població. Durant el viatge, ens aturem en diferents miradors per disfrutar del paisatge tropical, on els tròpics es troben amb el mar i el corall. On el mar i la platja NO son la destinació principal dels turistes "gamba" que vénen i podem trobar a Lloret, Salou o la Barceloneta... NO!! Les platges del nord de Queensland estan desèrtiques. Per què??? Per la presència de: cocodrils i meduses, amb l'excepció d'algunes on la presència d'aquestes espècies està "sota-control".

Després d'una llarga estona intentant sintonitzar alguna ràdio i fracassant perquè no n'hi havia cap a l'estil RAC105, Flaixbac, iCATfm,... vam decidir per posar les sintonies de casa. Com?? Des de l'ipod. Així doncs, amb les nostres veus afinades vam arribar al ferry (que has d'agafar per força) per seguir fent camí cap a Cape Tribulation. Ara si, després del ferry la carretera ja és com la Gallifa. Però... en lloc de bosc mediterrani, estem envoltats dels WET TROPICS.

Aquí teniu la vista des d'un dels miradors de la zona de Cape Tribulation. La desembucadura del "Daintree River" i el mar de fons.

L'atmosfera, durant el viatge i l'estada a Cape Tribulation, era "d'anar fent", allò que en diem "sobre la marxa". Els que em coneixeu ja sabeu que m'agrada tenir-ho tot organitzant, sabent en cada moment on anem, què visitem, on dormim... però Austràlia no està feta per això. Durant els 4 dies a Cairns teniem clar que no ens havíem de preocupar per res: teniem una tenda per dormir on fes falta, un cotxe i el nostre caliu tot cantant cançons. Ni tant sols ens vam preocupar de fer la compra abans de marxar i quan vam arribar a Cape Tribulation (que són quatre cases escampades ens milers d'hectarees) no teniem ni idea d'on treuriem la teca.

Però, deixem-nos de preocupacions i endinsem-nos a Cape Tribulation.

Vam desviar-nos de la carretera principal al trobar la primera senyal on deia "Punt d'Informació". Apa doncs... millor que ens informem de què tenim al voltant i comencem a moure'ns com peix a l'aigua.

Enlloc d'anar a parar a un punt d'informació on, suposadament, donen informació de la zona de forma gratuïta, vam anar a parar al "Daintree Discovery Centre". Vaja, un centre d'interpretació. Amb tota la bona fe del món, vam preguntar per mapes, excursions, coses per fer i per veure, llocs per acampar, etc. I ells van respondre molt bé, la veritat. Teniem un mapa esplèndid, amb mil i una coses per fer. Però és clar... estàvem davant d'un centre d'interpretació molt "currat" on l'entrada (evidentment) no era gratuita. Ens va preguntar si voliem visitar el centre i nosaltres (després de tota l'explicació que ens havia fet de la zona) no li vam poder dir ni que si ni que no... tant sols "mmmm.....". El senyor, va captar de seguida que el preu que ens posava era massa elevat (estàvem parlant de $30 each!!!) i, això que salta i diu:
- Sou estudiants?
- Sí!! Vam respondre nosaltres
-Ah, doncs us faig un 10% de descompte. Va respondre ell.
 


Ens vam mirar entre nosaltres. Un 10% tampoc era un descompte d'estudiant. I amb aquestes que mentre estàvem discutint sobre què feiem, els hi dic a l'Ana i l'Eudald.
- Si ens esperem uns minuts mes, fent ballar la perdiu al senyor, potser ens fa un 20% de descompte.
I... amb aquestes que salta el senyor i diu:
- Però... sou "poor students"??
- Si, i tant! L'hi vam dir!!!
- Doncs, si és així, us faig el 20%!!!

Apa, ja ho teniem!!! Després de 5 minuts "regatejant", no podíem marxar sense comprar-li l'entrada i fer una visita al seu museu particular. Així doncs, vam pagar la primera clavada del dia. Amb una guia (molt ben elaborada) i un audioguia vam passar 2 hores passejant per la selva. Descobrint cada arbre, planta, animals, fruits i flors que podiem trobar. I la veritat... ens va anar bé per tenir uns "coneixement bàsics" de cara els propers dies que ens esperàven a Cape Tribulation.

Tot fent broma sobre els "poor students " i el 20% de descompte. Jo em pensava que el bon home havia dit "PURE students" i jo: sisi!!! Of Course!!! Pure students, FULL-TIME!!! Peò no... és referia a "poor students", estudiants pobres.
Pobre de mi... us ben asseguro que l'arribo a entendre bé i li hagués dit: "-I tant que som POOR!!! We are spanish, mate. So, we are full-time POOR students!!!" De ben segur que llavors, ja ens deixa entrar gratis! hahahaha

Endinsats a la selva del Daintree, que per cert.. no us ho he dit però... és MOLT MÉS ANTIC QUE L'AMAZONES.

Vam poder veure coses com aquestes.

Aquesta planta semblava de plàstic.

És ben bufona, oi??!! És perfecte geomètricament, un verd ben bonic... la voleu tocar??!!!

Sí si!!! Toqueu-la!!!
Que us punxareu!!!
Nosaltres, hi vam caure!!!

Conclusió: a Autràlia no només hi ha animals perillosos... no et pots refiar ni de les plantes, ni dels arbres, ni dels fruits...

... ni dels homo-sapiens-sapiens!!!

Ah, si!! Ja me n'oblidava!!! Us presento l'animal més preuat de Cape Tribulation, el CASSOWARY. El Cassowary és un ocell que no vola. Es troba a Nova Guinea i al nord-est d'Austràlia. L'estatura d'un Cassowary ronda dels 150 als 180 cm!! (Em trobo això i m'agafa un infart...) És un dels ocells més perillosos, ataca amb el seu bec i les seves urpes. Ah, però diuen que si no els molestes no et fan res. Ara ja estic més tranquil·la... :S

Si voleu veure vídeos d'aquest animal, només heu de posar CASSOWARY al youtube. En trobareu molts!!

Els Cassowaries els tenen com espècie a protegir. Tant és així que la carretera està facida de senyals amb el dibuix d'un cassowary. En plan: ALERTA, CASSOWARY a la vista, no l'atropellis!! Però... durant el trajecte en vam trobar un de ben especial. Un que... amb una mica de gust, mà alçada i imaginació és ben divertit.

Després de a visita al Daintree Discovery Centre, vam continuar pujant. Però... teníem gana i ens vam parar a menjar un gelat. Un gelat que fan a Cape Tribulation amb els fruits que ells mateixos fan créixer. Pel que vaig veure, els gelaters funcionaven una mica com a Cal Sala: Aquells homes fan les quantitats que fan, ni més ni menys. Doncs, aquells gelaters, feien els gustos que tenien, ni més ni menys: 3 gustos i el mateix gelat per tothom. No calia pensar massa per triar.

I, després de deixar-nos la butxaca en el "Daintree Discovery Centre" vam decidir que compartiriem el gelat entre els tres. 

I després del gelat, un vol pel "jardí botànic" d'aquesta parella de gelaters:

Bananas!!!!

Una mica borrós, però sobre el meu cap i mirant on assenyalen els meus dits, hi ha el fruit verd (del qual no recordo el nom) que ens vam menjar en forma de gelat.

Després del gelat, i amb una mica menys de gana tocava començar a cercar un camping i algun lloc on comprar alguna cosa per sopar.

... CONTINUARÀ...

< CAIRNS 27 Maig > Benviguts al Queensland Tropical!

Arribava el moment de fer una visita al Far North Queensland. El diumenge 27 de juny agafavem (l'Ana i jo) un avió a les 6 del matí cap a Cairns. Allà dalt ens trobàvem amb l'Eudald, un dels primers catalans que vaig conèixer a Brisbane.

Amb una setmana, teniem temps per preparar l'expedició als tropics, però... els aires Australians són de taaaaanta persimònia que érem divendres i encara havíem de llogar cotxe, trobar tenda de campanya i decidir on aniriem una vegada allà. De sobte, la vena Catalana es va posar en marxa i amb un sol dia l'Eudald ja havia llogat el cotxe a Cairns i ja haviem trobat tenda de campanya. I ara us preguntareu: I el plan??!! El plan... sobre la marxa!

El plan des d'un principi era conduir fins Cape Tribulation i/o Cooktown el mateix diumenge. Però a última hora a l'Eudald li van canviar la immersió pel diumenge així que l'Ana i jo ens havíem de quedar a la vora de Cairns i improvitzar un tour. El dissabte el vespre, abans de marxar, vam dissenyar una ruta que vam extreure d'un blog de viatge addictes. El tour era atractiu: llacs per banyar-se, cascades d'aigua, molins de vent, zones volcàniques... però clar... no teniem ni mapa, ni GPS, ni un mòbil modern amb Google Maps incorporat. Això podia ser un desastre.... NO!!!

Per sortir del pas, vam dibuixar un mapa a mà alçada amb les carreteres i els llocs on havíem de passar, escrivint el nom de les carreteres i aquestes coses. D'altra banda, en un full apart ens vam apuntar les distàncies i el temps -estimat- de cada una de les rutes. Austràlia enganya... tot sembla molt a la vora... ERROR!!! Tot està -molt- lluny!!!

Aquí (esquerra) teniu la ruta del diumenge. 

Després d'arribar a l'aeroport, agafar el cotxe al centre de Cairns i anar al Woolworths (supermercat) a comprar menjar per tot el dia vam començar el nostre "diumenge on-tour".

I les dues imatges de sota són els mapes de la ruta que vam dissenyar. El mapa de la dreta és una representació a mà alçada del mapa de l'esquerra. Dir-vos que només vam poder utilitzar el super-mapa en blanc i negre i que NO ENS VAM PERDRE!!!

Ja teniem el nostre cotxe. Manual, petitó i ben acollidor. Sí, si!!! Manual!!! El primer cotxe manual que condueixo des de que sóc a Austràlia!! La veritat és que no costa gens acostumar-se a canviar de marxes amb l'esquerra.









Vam sortir de Cairns i vam agafar l'autopista -d'un carril per cada sentit- fins a Yungaburra. En un principi era fàcil i fins i tot monòtona (la conducció), tot recte... envoltats de camps, camps i més camps. Passat Gordonvale va començar la carretera divertida: la carretera de Sant Llorenç però enlloc del típic bosc mediterrani teniem els "wet tropics of Queensland" -també patrimonis de la humanitat. Els colors eren fantàstic, l'aire fresc i la carretera gens transitada.

Després d'estona conduint i disfrutant del paisatge, vam arribar a Yungaburra. No ens vam parar (tampoc teniem res a veure-hi) i vam continuar fin arribar al nostre primer "stop": el LLAC EACHAM.

Ja hi érem. Primera parada: LAKE EACHAM

Llac d'origen volcànic. Format fa molt, molts i molts anys. En fa tants, que l'aigua ja s'ha refredat. És una zona turística, però la veritat és que no hi havia massa gent. Vam començar amb la intenció de fer una volta al llac d'una 3 Km, però... quan ens hi vam posar vam agafar camins erronis i amb 10 minuts ja haviem tornat al punt d'origen. Qüestió... que els 3 Km no els haviem fet ni de bon tros. Però... com que teníem ganes de banyar-nos i encara ens quedaven moltes coses per fer vam decidir deixar córrer la volta al llac i tirar-nos a l'aigua.

El dia era gris, però als tròpics sempre hi fa calor. Tot i així, l'Eudald ens va dir que vam enxampar els dies més frescos! Tant frescos que el jersei gairebé ni el vam tocar.

1, 2, 3... XOOOOF!!!

Temperatura de l'aigua: fresca, que no és el mateix que freda. Fresca és agradable, freda és  FREDA!!!

A la foto i en primera persona l'aigua era negra. Però un cop a dins... TRANSPARENT!!!

Després d'un bon bany al llac Eacham, vam tornar a emprendre el camí. Aquesta vegada cap a Milla Milla Falls. Unes cascades on també t'hi pots banyar.

Quan les vam veure... no ens va impressionar tant com el llac. Suposo perquè el llac va complir les nostres espectatives i, les Milla Milla Falls no ens van transmetre el mateix. Banyar-nos allà no ens deia res. Tot i així, vam fer la foto de rigor i vam acabar tot el circut de les Waterfalls.

La segona de les tres cascades que vam veure durant el recorregut. Les dues últimes no vam poder accedir a la base de la cascada, ja que durant l'última setmana va estar plovent molt a tota la zona de Cairns i l'accés estava impracticable. Massa fangueig.

Després del recorregut de les Milla Milla Falls, vam continuar la nostra ruta en cotxe fins a Ravenshoe, on anavem a visitar la Windy Hill Wind Farm, vaja un Parc Eòlic. 

Mentre estavem de camí cap a Ravenshoe, vam trobar senyalitzat un Lookout , un mirador. Ens vam parar i.. renoi quines vistes. El paisatge semblava ben bé de Nova Zelanda (això que no hi hem estat) però ens recordava a la terra dels Hobbits del Senyor dels Anells. Aprofitant les vistes, el silenci, el paisatge i la gana: vam dinar!

 

Amb la panxa plena, els pulmons nets i la serenitat del paisatge vam continuar la nostra ruta en cotxe fins a Ravenshoe, on anavem a visitar la Windy Hill Wind Farm, vaja un Parc Eòlic. Aquest parc eòlic és el més gran de l'estat de Queensland amb un total de 20 molins de vent. 

Vaja... que això no és res si comparem la quantitat de molins de vent que tenim a Catalunya... i a sobre la llum segur que és més cara que Austràlia.

Amb uns quantes quilòmetres més al sac i amb una mica més de fred -potser era cosa d'estar en un parc eòlic- vam continuar fent camí, ara ja de tornada. Abans d'arribar a Cairns vam planejar una parada obligatòria al Mt Hypipamee National Park. Allà voliem visitar una cosa que semblava ser similar al volcà de Santa Margarida de la Zona volcànica de la Garrotxa, però sense ermita en el bell mig del cràter. I vam arribar al famos cràter del Mt. Hypipamee, un forat de 70 metres de diàmetre i 58 de fondària fins el nivell de l'aigua. El llac (format dins el cràter) té una fondària d'uns 25 metres més.

Després de la visita al Cràter, ja se'ns començava a fer fosc i tard. En un principi haviem quedat amb l'Eudald a les 5 a Cairns, però... a les 5 feina només mitja hora que havíem sortit del Cràter!!! Entre pitos i flautes vam arribar a Cairns que ja era negra nit, vaja... a les 6 de la tarda!!!

Ens vam trobar amb l'Eudald a casa seva. Tocava començar a buscar camping per passar la primera nit. Vam trobar una zona FREE-Camping a Gordonvale. Després de fer broma amb aquest poble, amb els animals que ataquen a mitja nit i els aborígens yonkees agressius vam decidir passar la nit a casa l'Eudald. I això ens va servir d'excusa per sortir a fer uns beures al centre de Cairns i trobar-nos amb altres catalans: en Joan i l'Aida. 

I ara sí, després d'un primer dia intens al Queensland tropical: BONA NIT i tapa't!!

** Sydney ** Bondi Beach to Coogee

Últim dia a Sdyney. El matí vam anar a una cafetería colombiana on el distribuidor de cafès és en César. Allà vam gaudir d'un bon cafè Colombià amb companyia colombiana, també!

I després d'un bon cafè, en César (que tenia el dia lliure) ens va portar per les costes de Coogee a Bondi Beach. De fet, hi ha un camí d'uns 5Km entre Coogee i Bondi que intenta assemblar-se al camí de ronda de la Costa Brava... però no és el mateix.

Coogee

"piscina" dins al mar.

I la famosa BONDI BEACH. Més coneguda per la quantitat de surfistes que s'hi apleguen a l'estiu.