diumenge, 3 de juny de 2012

< CAIRNS 27 Maig > Benviguts al Queensland Tropical!

Arribava el moment de fer una visita al Far North Queensland. El diumenge 27 de juny agafavem (l'Ana i jo) un avió a les 6 del matí cap a Cairns. Allà dalt ens trobàvem amb l'Eudald, un dels primers catalans que vaig conèixer a Brisbane.

Amb una setmana, teniem temps per preparar l'expedició als tropics, però... els aires Australians són de taaaaanta persimònia que érem divendres i encara havíem de llogar cotxe, trobar tenda de campanya i decidir on aniriem una vegada allà. De sobte, la vena Catalana es va posar en marxa i amb un sol dia l'Eudald ja havia llogat el cotxe a Cairns i ja haviem trobat tenda de campanya. I ara us preguntareu: I el plan??!! El plan... sobre la marxa!

El plan des d'un principi era conduir fins Cape Tribulation i/o Cooktown el mateix diumenge. Però a última hora a l'Eudald li van canviar la immersió pel diumenge així que l'Ana i jo ens havíem de quedar a la vora de Cairns i improvitzar un tour. El dissabte el vespre, abans de marxar, vam dissenyar una ruta que vam extreure d'un blog de viatge addictes. El tour era atractiu: llacs per banyar-se, cascades d'aigua, molins de vent, zones volcàniques... però clar... no teniem ni mapa, ni GPS, ni un mòbil modern amb Google Maps incorporat. Això podia ser un desastre.... NO!!!
Per sortir del pas, vam dibuixar un mapa a mà alçada amb les carreteres i els llocs on havíem de passar, escrivint el nom de les carreteres i aquestes coses. D'altra banda, en un full apart ens vam apuntar les distàncies i el temps -estimat- de cada una de les rutes. Austràlia enganya... tot sembla molt a la vora... ERROR!!! Tot està -molt- lluny!!!



Aquí (esquerra) teniu la ruta del diumenge. 

Després d'arribar a l'aeroport, agafar el cotxe al centre de Cairns i anar al Woolworths (supermercat) a comprar menjar per tot el dia vam començar el nostre "diumenge on-tour".

I les dues imatges de sota són els mapes de la ruta que vam dissenyar. El mapa de la dreta és una representació a mà alçada del mapa de l'esquerra. Dir-vos que només vam poder utilitzar el super-mapa en blanc i negre i que NO ENS VAM PERDRE!!!




















Ja teniem el nostre cotxe. Manual, petitó i ben acollidor. Sí, si!!! Manual!!! El primer cotxe manual que condueixo des de que sóc a Austràlia!! La veritat és que no costa gens acostumar-se a canviar de marxes amb l'esquerra.









Vam sortir de Cairns i vam agafar l'autopista -d'un carril per cada sentit- fins a Yungaburra. En un principi era fàcil i fins i tot monòtona (la conducció), tot recte... envoltats de camps, camps i més camps. Passat Gordonvale va començar la carretera divertida: la carretera de Sant Llorenç però enlloc del típic bosc mediterrani teniem els "wet tropics of Queensland" -també patrimonis de la humanitat. Els colors eren fantàstic, l'aire fresc i la carretera gens transitada.


Després d'estona conduint i disfrutant del paisatge, vam arribar a Yungaburra. No ens vam parar (tampoc teniem res a veure-hi) i vam continuar fin arribar al nostre primer "stop": el LLAC EACHAM.









Ja hi érem. Primera parada: LAKE EACHAM

Llac d'origen volcànic. Format fa molt, molts i molts anys. En fa tants, que l'aigua ja s'ha refredat. És una zona turística, però la veritat és que no hi havia massa gent. Vam començar amb la intenció de fer una volta al llac d'una 3 Km, però... quan ens hi vam posar vam agafar camins erronis i amb 10 minuts ja haviem tornat al punt d'origen. Qüestió... que els 3 Km no els haviem fet ni de bon tros. Però... com que teníem ganes de banyar-nos i encara ens quedaven moltes coses per fer vam decidir deixar córrer la volta al llac i tirar-nos a l'aigua.

El dia era gris, però als tròpics sempre hi fa calor. Tot i així, l'Eudald ens va dir que vam enxampar els dies més frescos! Tant frescos que el jersei gairebé ni el vam tocar.






1, 2, 3... XOOOOF!!!

Temperatura de l'aigua: fresca, que no és el mateix que freda. Fresca és agradable, freda és  FREDA!!!
A la foto i en primera persona l'aigua era negra. Però un cop a dins... TRANSPARENT!!!










Després d'un bon bany al llac Eacham, vam tornar a emprendre el camí. Aquesta vegada cap a Milla Milla Falls. Unes cascades on també t'hi pots banyar.

Quan les vam veure... no ens va impressionar tant com el llac. Suposo perquè el llac va complir les nostres espectatives i, les Milla Milla Falls no ens van transmetre el mateix. Banyar-nos allà no ens deia res. Tot i així, vam fer la foto de rigor i vam acabar tot el circut de les Waterfalls.






La segona de les tres cascades que vam veure durant el recorregut. Les dues últimes no vam poder accedir a la base de la cascada, ja que durant l'última setmana va estar plovent molt a tota la zona de Cairns i l'accés estava impracticable. Massa fangueig.














Després del recorregut de les Milla Milla Falls, vam continuar la nostra ruta en cotxe fins a Ravenshoe, on anavem a visitar la Windy Hill Wind Farm, vaja un Parc Eòlic. 

Mentre estavem de camí cap a Ravenshoe, vam trobar senyalitzat un Lookout , un mirador. Ens vam parar i.. renoi quines vistes. El paisatge semblava ben bé de Nova Zelanda (això que no hi hem estat) però ens recordava a la terra dels Hobbits del Senyor dels Anells. Aprofitant les vistes, el silenci, el paisatge i la gana: vam dinar!




























 
Amb la panxa plena, els pulmons nets i la serenitat del paisatge vam continuar la nostra ruta en cotxe fins a Ravenshoe, on anavem a visitar la Windy Hill Wind Farm, vaja un Parc Eòlic. Aquest parc eòlic és el més gran de l'estat de Queensland amb un total de 20 molins de vent. 
Vaja... que això no és res si comparem la quantitat de molins de vent que tenim a Catalunya... i a sobre la llum segur que és més cara que Austràlia.




Amb uns quantes quilòmetres més al sac i amb una mica més de fred -potser era cosa d'estar en un parc eòlic- vam continuar fent camí, ara ja de tornada. Abans d'arribar a Cairns vam planejar una parada obligatòria al Mt Hypipamee National Park. Allà voliem visitar una cosa que semblava ser similar al volcà de Santa Margarida de la Zona volcànica de la Garrotxa, però sense ermita en el bell mig del cràter. I vam arribar al famos cràter del Mt. Hypipamee, un forat de 70 metres de diàmetre i 58 de fondària fins el nivell de l'aigua. El llac (format dins el cràter) té una fondària d'uns 25 metres més.









Després de la visita al Cràter, ja se'ns començava a fer fosc i tard. En un principi haviem quedat amb l'Eudald a les 5 a Cairns, però... a les 5 feina només mitja hora que havíem sortit del Cràter!!! Entre pitos i flautes vam arribar a Cairns que ja era negra nit, vaja... a les 6 de la tarda!!!

Ens vam trobar amb l'Eudald a casa seva. Tocava començar a buscar camping per passar la primera nit. Vam trobar una zona FREE-Camping a Gordonvale. Després de fer broma amb aquest poble, amb els animals que ataquen a mitja nit i els aborígens yonkees agressius vam decidir passar la nit a casa l'Eudald. I això ens va servir d'excusa per sortir a fer uns beures al centre de Cairns i trobar-nos amb altres catalans: en Joan i l'Aida. 




I ara sí, després d'un primer dia intens al Queensland tropical: BONA NIT i tapa't!!



2 comentaris:

  1. Bona tarda Neus!!

    Cada dia que passa me n'adono de com de plena tens la motxila de l'experiència i coneixements, però també com encara la pots omplir més !!!
    Aprofita la recta final tant com puguis mentre des de casa gaudim amb les fotografies i les explicacions esperant poder-te abraçar ben aviat.

    "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels"

    Joan

    ResponSuprimeix
  2. Bona tarda Neus!!

    Cada dia que passa me n'adono de com de plena tens la motxila de l'experiència i coneixements, però també com encara la pots omplir més !!!
    Aprofita la recta final tant com puguis mentre des de casa gaudim amb les fotografies i les explicacions esperant poder-te abraçar ben aviat.

    "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels"

    Joan

    ResponSuprimeix