dimarts, 12 de juny de 2012

< Cairns 28 maig > Heading to Cape Tribulation.

Ens aixequem d'hora de bon matí, carreguem el cotxe i anem al bar a fer el cafè i... esmorzar. Amb la panxa plena, és el torn del cotxe. Gasolinera, omplir, pagar i... carretera i manta!!! Posem rumb cap a Cape Tribulation. Tenim per davant 140Km que es tradueixen a unes 3 hores de cotxe.

Part del trajecte el passem vorejant la costa. Avui, marea baixa. L'autopista és d'un sol carril, lliure de peatges i una mica més recte que la carretera de Sant Llorenç. Així les gasten al nord de Queensland. Austràlia és molt turístic, però la veritat és que no fas cua enlloc, i encara menys en llocs amb poca densitat de població. Durant el viatge, ens aturem en diferents miradors per disfrutar del paisatge tropical, on els tròpics es troben amb el mar i el corall. On el mar i la platja NO son la destinació principal dels turistes "gamba" que vénen i podem trobar a Lloret, Salou o la Barceloneta... NO!! Les platges del nord de Queensland estan desèrtiques. Per què??? Per la presència de: cocodrils i meduses, amb l'excepció d'algunes on la presència d'aquestes espècies està "sota-control".


Després d'una llarga estona intentant sintonitzar alguna ràdio i fracassant perquè no n'hi havia cap a l'estil RAC105, Flaixbac, iCATfm,... vam decidir per posar les sintonies de casa. Com?? Des de l'ipod. Així doncs, amb les nostres veus afinades vam arribar al ferry (que has d'agafar per força) per seguir fent camí cap a Cape Tribulation. Ara si, després del ferry la carretera ja és com la Gallifa. Però... en lloc de bosc mediterrani, estem envoltats dels WET TROPICS.

Aquí teniu la vista des d'un dels miradors de la zona de Cape Tribulation. La desembucadura del "Daintree River" i el mar de fons.


L'atmosfera, durant el viatge i l'estada a Cape Tribulation, era "d'anar fent", allò que en diem "sobre la marxa". Els que em coneixeu ja sabeu que m'agrada tenir-ho tot organitzant, sabent en cada moment on anem, què visitem, on dormim... però Austràlia no està feta per això. Durant els 4 dies a Cairns teniem clar que no ens havíem de preocupar per res: teniem una tenda per dormir on fes falta, un cotxe i el nostre caliu tot cantant cançons. Ni tant sols ens vam preocupar de fer la compra abans de marxar i quan vam arribar a Cape Tribulation (que són quatre cases escampades ens milers d'hectarees) no teniem ni idea d'on treuriem la teca.

Però, deixem-nos de preocupacions i endinsem-nos a Cape Tribulation.

Vam desviar-nos de la carretera principal al trobar la primera senyal on deia "Punt d'Informació". Apa doncs... millor que ens informem de què tenim al voltant i comencem a moure'ns com peix a l'aigua.

Enlloc d'anar a parar a un punt d'informació on, suposadament, donen informació de la zona de forma gratuïta, vam anar a parar al "Daintree Discovery Centre". Vaja, un centre d'interpretació. Amb tota la bona fe del món, vam preguntar per mapes, excursions, coses per fer i per veure, llocs per acampar, etc. I ells van respondre molt bé, la veritat. Teniem un mapa esplèndid, amb mil i una coses per fer. Però és clar... estàvem davant d'un centre d'interpretació molt "currat" on l'entrada (evidentment) no era gratuita. Ens va preguntar si voliem visitar el centre i nosaltres (després de tota l'explicació que ens havia fet de la zona) no li vam poder dir ni que si ni que no... tant sols "mmmm.....". El senyor, va captar de seguida que el preu que ens posava era massa elevat (estàvem parlant de $30 each!!!) i, això que salta i diu:
- Sou estudiants?
- Sí!! Vam respondre nosaltres
-Ah, doncs us faig un 10% de descompte. Va respondre ell.
 


Ens vam mirar entre nosaltres. Un 10% tampoc era un descompte d'estudiant. I amb aquestes que mentre estàvem discutint sobre què feiem, els hi dic a l'Ana i l'Eudald.
- Si ens esperem uns minuts mes, fent ballar la perdiu al senyor, potser ens fa un 20% de descompte.
I... amb aquestes que salta el senyor i diu:
- Però... sou "poor students"??
- Si, i tant! L'hi vam dir!!!
- Doncs, si és així, us faig el 20%!!!

Apa, ja ho teniem!!! Després de 5 minuts "regatejant", no podíem marxar sense comprar-li l'entrada i fer una visita al seu museu particular. Així doncs, vam pagar la primera clavada del dia. Amb una guia (molt ben elaborada) i un audioguia vam passar 2 hores passejant per la selva. Descobrint cada arbre, planta, animals, fruits i flors que podiem trobar. I la veritat... ens va anar bé per tenir uns "coneixement bàsics" de cara els propers dies que ens esperàven a Cape Tribulation.

Tot fent broma sobre els "poor students " i el 20% de descompte. Jo em pensava que el bon home havia dit "PURE students" i jo: sisi!!! Of Course!!! Pure students, FULL-TIME!!! Peò no... és referia a "poor students", estudiants pobres.
Pobre de mi... us ben asseguro que l'arribo a entendre bé i li hagués dit: "-I tant que som POOR!!! We are spanish, mate. So, we are full-time POOR students!!!" De ben segur que llavors, ja ens deixa entrar gratis! hahahaha


Endinsats a la selva del Daintree, que per cert.. no us ho he dit però... és MOLT MÉS ANTIC QUE L'AMAZONES.

Vam poder veure coses com aquestes.

Aquesta planta semblava de plàstic.

És ben bufona, oi??!! És perfecte geomètricament, un verd ben bonic... la voleu tocar??!!!






Sí si!!! Toqueu-la!!!
Que us punxareu!!!
Nosaltres, hi vam caure!!!

Conclusió: a Autràlia no només hi ha animals perillosos... no et pots refiar ni de les plantes, ni dels arbres, ni dels fruits...



... ni dels homo-sapiens-sapiens!!!


Ah, si!! Ja me n'oblidava!!! Us presento l'animal més preuat de Cape Tribulation, el CASSOWARY. El Cassowary és un ocell que no vola. Es troba a Nova Guinea i al nord-est d'Austràlia. L'estatura d'un Cassowary ronda dels 150 als 180 cm!! (Em trobo això i m'agafa un infart...) És un dels ocells més perillosos, ataca amb el seu bec i les seves urpes. Ah, però diuen que si no els molestes no et fan res. Ara ja estic més tranquil·la... :S
Si voleu veure vídeos d'aquest animal, només heu de posar CASSOWARY al youtube. En trobareu molts!!

Els Cassowaries els tenen com espècie a protegir. Tant és així que la carretera està facida de senyals amb el dibuix d'un cassowary. En plan: ALERTA, CASSOWARY a la vista, no l'atropellis!! Però... durant el trajecte en vam trobar un de ben especial. Un que... amb una mica de gust, mà alçada i imaginació és ben divertit.

Després de a visita al Daintree Discovery Centre, vam continuar pujant. Però... teníem gana i ens vam parar a menjar un gelat. Un gelat que fan a Cape Tribulation amb els fruits que ells mateixos fan créixer. Pel que vaig veure, els gelaters funcionaven una mica com a Cal Sala: Aquells homes fan les quantitats que fan, ni més ni menys. Doncs, aquells gelaters, feien els gustos que tenien, ni més ni menys: 3 gustos i el mateix gelat per tothom. No calia pensar massa per triar.
I, després de deixar-nos la butxaca en el "Daintree Discovery Centre" vam decidir que compartiriem el gelat entre els tres. 



I després del gelat, un vol pel "jardí botànic" d'aquesta parella de gelaters:





Bananas!!!!

Una mica borrós, però sobre el meu cap i mirant on assenyalen els meus dits, hi ha el fruit verd (del qual no recordo el nom) que ens vam menjar en forma de gelat.


Després del gelat, i amb una mica menys de gana tocava començar a cercar un camping i algun lloc on comprar alguna cosa per sopar.




... CONTINUARÀ...



3 comentaris:

  1. Holaaa ! T'he escrit al meu blog... i tornaré per aqui ! Espero acabis d'animar-me : )

    Petonet :*)

    ResponSuprimeix
  2. Boniques fotografies, guapíssims aventurers, pràctica intendència i poques manies.
    Era bo el gelat, vau assaborir els tres gustos?
    POORS STUDENTS!! haha.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Neuss m'encanta aquesta contradicció dels Coosway (o kom es digui) de: és un ocell que no vola! jajajaj he rigut moltt. Poor Neus... aii perdò volia dir PUREE Neus! ajaja

    ResponSuprimeix