casc sense brides ocell que hi ataca... cert!!

Si ahir us comentava allò del bastó sobre el cap i els ciclistes amb brides al casc, avui he pogut veure amb els meus propis ulls la seva utilitat. El dia s'ha llevat gris i ennuvolat. El diari ha endevinat que avui plouria però diuen que demà i el cap de setmana ha de fer bon temps (això espero!!! Dissabte me'n vaig a Moreton Island i vull que faci sol, molt de sol!!!). Doncs això, la Rie i jo emprenem el camí cap a l'acadèmia i tot caminant no hem deixat de veure un ocellot rere l'altre atacant el cap (casc) dels ciclistes. I creieu-me... s'escoltava un Crash! que espantava una mica. No he sigut a temps d'agafar la camera i fer fotos... ja em perdonareu.

Les setmanes passen molt ràpid... ja gairebé farà un mes que vaig arribar.... no m'ho puc creure!! El tema del pis s'ha de tancar aviat i espero poder-vos dir: ja tinc pis pel 8 d'octubre!! El tema feina està en procés: ja tinc el TFN (Tax File Number) un número que tota persona que vol treballar a Australia ha de tenir. Per sort obtenir-lo és gratis!!! Demà faig un curs de RSA (Responsible Service of Alcohol). Aquest certificat l'ha de tenir tota persona que vulgui treballar a qualsevol lloc on es serveixi alcohol. Encara que no en serveixis, només que arrepleguis els gots de taula ja has de tenir aquest certificat.

5pm després d'estar tota la tarda fent deures i estudiant a la mateixa acadèmia hem decidit marxar (més que res... a les 5 la jornada laboral ja s'acaba i l'escola tanca). La Rie i jo anem decidides a buscar el bus. Si, avui tornem a casa en bus. Us preguntareu perquè... el fet és que jo no tinc ni idea de quin bus haig d'agafar per tornar a casa i encara menys on és la parada. La Rie ja marxa dissabte i ella és la única persona que em pot ensenyar on, quan i quin bus puc agafar. El mateix dissabte arriba una altra japonesa a casa, una tal Yuka i s'estarà amb en Paul i la Lil fins el mes de març. Abans jo no marxi li vull ensenyar tots els camins possibles per arribar a l'acadèmia: A peu passant per Goodwill bridge - botanic gardens - Albert st - Ann st i Langports; o bé Southbank - Victoria bridge - Queen st - Albert st - Ann st i Langports; o bé agafar el bus.
Si, anavem disposades a agafar el bus quan a King George Square, a banda de trobar-nos al Moon (estudiant japonès que també fa el curs cambridge) veiem que la plaça del City hall hi ha un munt de taules amb jocs per jugar: FREE!!! Questió, hem decidit passar una bona estona jugant al Rummikub, l'Uno.. entre d'altres.

Una mica més i el vent ens desmunta la paradeta.

Jugant al rummikub

Taules plenes de gent jugant a jocs de taula.

City Hall. 6pm. Rie i Moon.

Més jocs gegants al terra.

6pm decidim abandonar l'square i marxar cap a casa. Anem a Elizabet st, esperem el bus nº 475.. no arriba. Questió, hem fet tard i el bus ha marxat. No en passa cap altre fins al cap de 40 minuts... així que decidim tornar a casa a peu!! ;)

Avui hi torna ha haver "pub night"... jo em quedo a casa!! Descansant, actualitzant el blog i estudiant una mica... el cap de setmana no podré fer res!!

Salut!!!

Koales a la vista!!!

Ja he vist koales!!!

Si, diumenge passat en Paul i la Lil ens van portar de passeig. Vaja, a fer el "dominguero". Després d'un bon esmorzar i amb la panxa plena, pujem al cotxe i circulant per l'esquerra prenem rumb cap a Gold Coast. 20 minuts d'autopista i 10 minuts de carretera de revolts, una mica com la de Sant Llorenç. Arribem al Daisy Hill Koala Centre. És d'hora, son les 9:00h del matí i el centre no obre les portes fins a les 10. Cap problema. L'entorn és preciós. Per fi torno estar entre arbres, ocells, fulles i animals!!! Aprofitem per caminar una mica i intentar veure Koales enfilats als arbres. No hi ha sort, els únics Koales que veiem son els que tenen "tancats" entre reixes. Aquests han patit ferides provocades per altres animals i els tenen a la unitat de cures intensives.

Kola estressat.

Sabeu com és la vida dels Koales??!! Mireu, els Koales dormen 20 hores el dia i les 4 hores restants... mengen!!! I a sobre, hi ha investigacions que diuen que els Koales viuen estressats!!! Pobres Koales...

Us deixo amb una imatge del bush del Daisy Hill Conservation Park. Quan els Aussies (australians) parlen del bush... no debaten sobre George Bush!!! Bush, a Austràlia és el que els anglesos d'UK en diuen forest. O allò que els catalans coneixem per bosc.

Bush del Daisy hill Conservation Park

Ah si!!! Mentre caminavem pel bush australià, el Paul i la Lil van començar a buscar branques d'arbres i ens en van donar una a cada una. Un bastó? Una batuta? per què vull una braca d'arbre??!!
La situació immediata és veure a la Lil subjectant una branca a la mà i començant a moure horitzontalment la branca per sobre el seu cap. Què coi fa??
L'explicació rau en els ocells. Unes bèsties que a vegades durant el seu vol impacten sobre el cap dels excursionistes (i no tant excursionistes) i són capaços de fer-te un trau o fins i tot d'arrencar-te els cabells. Així doncs, la branca i el moviment de va i bé és per prevenir l'apropament d'aquestes bèsties voladores.
Però no us penseu que això només passa al bosc!! Al centre de Brisbane, els ciclistes porten brides (d'uns 30 cm) al casc. Aquestes brides fan la mateixa funció que les branques d'arbre que la Lil ens va donar al centre de conservació.
Ho sento... no tinc cap foto amb branques voladores ni tampoc de ciclistes amb brides al cap....
Només us puc oferir una foto de la Rie i jo al centre Daisy Hill:

Rie (esquerra) Neus (dreta) al Daisy Hill Koala Centre.

Tornem a pujar al cotxe i ens dirigim a Roca Village: AP7 direcció Girona sortida Cardedeu.
No!! És broma, però podria ser veritat. Arribem al Harbour Town Trade Centre, efectivament el Roca Village australià. Un munt d'outlets de marques conegudes!! No tinc intenció de comprar res, però si trobo unes thonges (flip-flops, havaianes, xancletes vaja!) bé de preu, ho faré!!
Entro en una botiga, surto amb les mans buides. Segona botiga, 0$. Tercera botiga, no trobo thonges.... Fins que... trobo una mega oferta de 2 thonges al preu d'1.
Molt bé... analitzem la oferta: 2x1=2. Jo no vull dos parells de xancles, però si que vull un parell de xancles a meitat de preu. Solució?? Molt fàcil... esperar que algú s'aturi davant el mercat de xancletes i preguntar si en vol 1 o dos parells. Dit i fet... xancletes triades i esperant. Afortunadament, el cap de poca estona un japonès s'atura davant el ventall de xancles... com aquell qui no vol la cosa li pregunto si està interessat amb el 2x1... la resposta és que si, pero evidentment... només vol UN PARELL DE THONGES!!! Perfecte!!! Ell tria la seva parella de xancles, jo ja tinc les meves triades. Anem a la caixa, cadascú paga la meitat de l'oferta i s'emporta les seves xancles. Millor no podia ser!!
Gràcies el japonès que estudia business a la QUT ara tinc un parell de xancles moníssimes a preu de mercadillo. Bé, no... a meitat de preu!!

Resultat de la compra al Roca Village: un parell de xancles, res mes!!!

Benvinguts al Harbour Town Trade Centre

Sota la bola del món, els Australians em recorden les distàncies entre Brisbane i altres ciutats del món.

Per perdre-s'hi!!!

Tornada cap a casa!!!
Dinar de pizzes barates al costat del riu mentre mirem partits de rugby (això amb els catalans) fins a fer-se fosc. Ara no us penseu que vam estar menjant i mirant partits de 2 del migdia a 10 de la nit... no ens passem!!! A Brisbane el sol es pon a les 5:45pm.. és a dir... a les 6 de la tarda ja fosqueja....
Arribo a casa just a l'hora de sopar, després d'agafar una ruta diferent i perdre'm pels carrers de Kangaroo Point... què hi farem!!

Bona nit i tapa't!!!

Ja puc parlar català a Brisbane!!

Si, dijous vaig quedar amb 2 catalans que viuen a Brisbane.

7pm (aqui, això de dir 19:00h no va enlloc... hauré d'acostumar a diferenciar 7am i 7pm...) quedem al Hungry's Jack (recordeu, el Zurik de Plaça Catalunya). Toca buscar catalans... sona el mòbil: el Marc (un dels catalans que fa 8 mesos de viu a Brisbane) em telefona per dir que arribarà tard. Em diu que busqui a l'Eudald (un altre català que va arribar fa 4 dies) que serà fàcil... diu que els catalans no som difícils de reconèixer. D'acord. Penjo i busco l'Eudald. Entre la multitud de gent procedent de Xina, Japó, Taiwan i tants altres racons de món, crec haver vist un català. No porta barretina, no calça espardenyes, però es veu d'una hora lluny que és un català de la ceba.
Dit i fet. Eudald-Neus, Neus-Eudald. Hora d'anar tirant cap al pub, el Marc ja trucarà quan estigui al caure!! Arribem al pub on hi ha tots els companys de l'acadèmia. Primera cervesa gratis!! i convida l'acadèmia... això és massa!!! Poca estona més tard arriba el Marc, ja hi som tots!!!
Continua la xerrera al pub fins que decidim marxar de la zona CBD (centre de Brisbane) per anar a Fortunate Valley i conèixer més catalans. Xino xano... Abans d'arribar al destí el Marc rep una trucada dels altres catalans. Ells no estan a Valley. Canvi de plans, marxem al Victory (pub altament reconegut per la venda barata de cerveses).
El Marc ens adverteix que possiblement amb el calçat que portem no ens deixaran entrar.... però bé ho hem de provar!!! Arribem al Victory's, tenim gana i decidim anar a Queens Street (carrer peatonal i comercial de la ciutat on està TOTALMENT PROHIBIT fumar) a menjar una hamburguesa!!
Tornem al Victory's. Una cua força llarga comença a la porta del pub i acaba, gairebé, a l'altre illa de cases. Cap problema, fem cua!! Avancem força ràpid. Els "segurates" no paren de mirar-nos... aix que no entrarem!!! Efectivament, abans de passar la porta ens diuen que amb les bambes del decathlon no podem entrar... jajajajaja!!!
Anem a l'exchange, al bar del davant. No hi ha cua, tampoc hi ha massa gent. Ensenyem el passaport, miren les bambes i arronsen les espatlles volent dir "el calçat no és l'adequat, però com que tenim poca clientela no us direm que no!"

Lliçó apresa. A Australia no es pot anar de pubs amb bambes. Agafa les sabates, si us plau!!

Cambridge retreat

Ha arribat el moment d'explicar-vos el GRAN CAP DE SETMANA: CAMBRIDGE RETREAT.
Divendres matí, ja amb les motixlles fetes, tots els estudiants de l'acadèmia que fem cursos Cambridge estavem apunt d'inciar dos dies plens d'esports, de coneixença i de descoberta en terres australianes.
Vam començar les classes a les 9 com cada matí. A les 11:45 ja acabavem les classes per dinar. Si, si... dinar!! No ho heu entès malament... Una hora més tard, arriba l'autocar. Carreguem motxilles i... comença el cap de setmana.

Koala Koaches, l'autocar.

Perfecte. A les 2 del migdia fem la primera parada: escalada indoor. Primer una mica de classe de com ens assegurem, com pugem i tota la pesca. Després de practicar tots junts i de pujar i baixar unes quantes vegades la mateixa paret, tenim via lliure per ascendir a qualsevol de les parets que hi ha muntades. Fins i tot escales, cordes i troncs d'arbre per fer una mica el mico, el Koala i l'anxeneta!!
Entre paret i paret, descans!! Els braços no donen per mes!!!

escalada / recòdrom

Al cap de dues hores d'enfilar-nos per les parets, tornem a pujar al Koala Koaches i ens en anem a la frontera entre el territori de Queensland i Nort South Wales. Allà tenim bones vistes de Gold Coast (ciutat reconeguda per la gran presència de surfites), i les infinites platjes de la costa est d'Austràlia. Pim-pam, passejada, fotos de grup (que encara no tinc) i altra vegada a l'autocar.

Vistes de Gold Coast des de Coolangatta

Platjes de Coolangatta

Encara a territori de Queensland

1 hora més d'autocar. Mica en mica deixem la costa i els gratacels per endinsar-nos a Tallebudgera valley, els boscos australians. Carreteres estretes, boscos verds, arbres alts, ocells exòtics, i de tant en tant... cases de fusta. Arribem al "camping". No us imagineu un càmping com els d'aqui: amb les banderes onejant a l'entrar, una barrera que et priva el pas, parcel·les delimitades, tendes plantades, caravanes de segona residència, bar, restaurant, piscina... NO!! Res d'això!!! El contrari... si no t'ho diueu, sembla que estiguis al mig del bosc. Aqui, els campside son espais privats on hi vieun famílies (normalent un parell o tres) on han habilitat un espai (molt ben acondicionat) per allotjar turistes i/o autòctons de l'altre punta de l'illa.

Cartell de Benvinguda al campament.

Així doncs, comptavem amb 6 cabines, lavabos, dutxes, cuina i menjador exterior. Les cabines son casetes de fusta amb quatre lliteres. Les dutxes i els lavabos... molt millor que els de campaments.
Només arribar, vam deixar els sacs i les motxilles a les cabines i temps lliure fins l'hora de sopar.
18:30h de la tarda, sopar! Avui tenim Barbie. No!!! No us confungueu!!! No és la barbie del cotxe rosa que es casa amb el Ken!!! A Austràlia de les BBQ (barbacoes) en diuen Barbies!!! mm.... salsitxes, hamburgueses, patates al caliu, amanida, pasta.... salses variades: ketchup, maionesa, barbacoa, oli, vinagre.... tot plegat boníssim. Sopant a l'aire lliure, envoltats d'arbres australians, sons de kokaburres i altres animals exòtics. Serps i aranyes de moment no!
Haven sopat.... beer time!!! (com el parc de bombes, més o menys... i a la mateixa hora!!) Cadascú disposa de: 2 gots de vi o 2  cerveses. Amb el beure i una bona companyia encenem un gran foc de camp.
Sota la lluna minvant, les constal·lacions desconegudes de l'hemisferi sud, el foc encès, el fred de la nit i la cervesa a la mà; mica en mica anem trencant el gel i ens anem coneixent els uns amb els altres: Com et dius? D'on ets? Quants anys tens? Estudies? Què fas a Austràlia? Quan de temps fa que hi ets? Quan expira el teu visat? hostfamily o houseshare? Kangaroo Point, Spring Hill, New Farm o CBD?
Entre conversa i conversa apareixen els MARSHMALLOW!!! si, tranquils... jo també vaig fer la mateixa cara quan em van dir: Hem portat Marshmallows!!! Jo pensant, oi que be... ara mistela, moscatell i carquinyolis de cal polla.... però no!! Els marshmallows son les "xuxes" que coneixem com a "nubes" o "esponjes". Aquelles de color rosa i esponjoses que molta gent crema amb l'encenador per trobar aquell gust de sucre cremat. Doncs dit i fet, marshmallows a la vista!! Improvitzem uns palillos amb branques d'arbre i ja ens teniu a tots al voltant del foc cremant el marshmallow com aquell qui fa una torrada.

No és la foguera de Sant Joan... és un foc de camp a l'australiana... ;)

foc de camp, cambridge students i marshmallows.

12 de la nit, només quedem quatre gats... BONA NIT!!!

Campside a Tallebudgera valley

6:30h del matí. BON DIA I BENVINGUTS AL MÓN!!! (com es troba a faltar rac1)
Matí de dutxa. El foc de camp no perdona... i per molt que avui toqui surf i kayak, no puc anar a esmorzar i pujar a l'autocar amb l'olor de gitano.
7:00h del matí esmorzar. Torrades, mantega, melmelada, crema de cacahuet, llet, suc, fruita, cereals. Menjar, menjar i menjar, que fins a la 1 no dinarem i necessitem forces per surfejar!!! mmm... tot exquisit!! Amb la panxa plena i les cabines netes, endreçades i la pell untada de sunscreen (sisi... 8 del matí i ja estem a 27ºC) ens dirigim cap a la platja!!! Per fi, avui surf i Kayak!!

Abans de començar sento dir-vos que (encara) no tinc fotos de jo fent surf... però ja arribaran!!!
El dia acompanya: sol, sol, sol, calor i crema solar!! Anem a la platja, lluim biquinis i banyadors i ens posem la samarreta de neopre per surfejar (suposo que és per no perdre el biquini). Planxa de surf i... primeres explicacions.
- Banderes de la platja que ens indiquen quin és el lloc on ens podem banyar, quina és la zona destinada a fer surf, si cal vigilar amb animals com ara balenes, taurons, meduses,...
- Primera explicació de com agafar les onades: Unir la planxa amb el turmell d'un peu a través d'un cable. Posa la planxa en direcció a la costa, tu al costat i esperar una onada interessant.
- Veus una onada interessant. Pujes al damunt de la planxa. Comences a remar i quan ja tens la onada a sobre, ales de pollastre i push-up!!!
- Suuuurf!!!  Avanti fins aterrar a la costa!!!
Practiquem i difrutem forces onades. Sortim de l'aigua. Segon nivell: POSAR-SE DRET.
- Mateix procediment que el nivell 1: planxa al costat, veus onada i saltes al damunt estirat, ales de pollastre, push-up i... ara es complica!!!
- Estirat a la plaxa inclines el cos cap el cató esquerra. el peu dret passa a l'alçada de la cadera i amb un saltiró els dos peus queden damunt la planxa.
Practiquem forces vegades aquest procediment a la sorra i tot sembla molt fàcil i bonic. Ens endinsem al mar i... no és tant fàcil i bonic com sembla. Però vaja... la diversió està assegurada. La intenció i les ganes que surti hi son, però no aconsegueixo estar dreta damunt la planxa més de 2 segons....

companys de classe apunt de començar.

Després d'hora de surf, toca canviar d'esport. Agafem les planxes i ben netes de sorra les traslladem a la furgoneta. Una esbendida a la dutxa, una mica de sol per eixugar-nos i cap a l'autocar falta gent.
Al cap de 15 minuts som al riu Tallebudgera. Allà dinem i de seguida cap a l'aigua. Hora de fer Kayak.

Kayaks apunt!

Kayak per parelles, tots apunt i riu amunt!! L'entorn és preció. La flora i la fauna són admirables i el riu d'aigua cristal·lina. Illes de sorra al bell mig del riu, perfecte. Al cap d'una hora i pico de pujada, donem mitja volta i comencem a desfer el camí. Abans d'arribar, parada per banyar-nos al riu. Oh!! remullada!!! Aprofitem per fer castells, ballet aquàtic, pins, guerres de sorra... (si, si.. com nens!!) i al cap d'una bona estona tornem a la base.
Recollir els kayaks, pujar a l'autocar i... tornada a Brisbane.

5 de la tarda. Arribada a Brisbane. Cansats?? alguns si, d'altres no!! Els més agosarats ens atrevim a quedar el mateix dissabte vespre per sortir de pubs al centre la ciutat. Dit i fet, a les 10 ens trobem davant del casino... ai no!! davant del hungry jack (podriem dir-ne el Zurich de plaça catalunya)... ai no... ara a l'exchange!! Si, l'exchange a banda de ser el lloc on canvien una moneda per una altre també és el nom d'un pub del centre de Brisbane!!
Primera nit de pub superada!!!

Diumenge: dia de homework al matí i de southbank a la tarda. És a dir, dia d'estudi al matí i dia de platja a la tarda.


Això ha estat un resum del cap de setmana de tres dies... sé que falten fotos. De seguida que les tingui, podreu veure'm intentant surfejar.....

Bona nit i fins la propera!!!

La Serra: 3Km anar i 3 tornar.

A veure... avui no hi ha massa cosa per explicar.

A les 7:00h del matí ja estava esmorzant i preparant el dinar, aquells valsos del Viena que us vaig comentar ahir. A les 8:00h amb les sabates calçades i tot xino-xano emprenc 3Km de camins vora el riu, ponts peatonals, botanic gardens i carrers amples amb gratacels fins arribar a l'acadèmia. Perfecte, aconseguit: 45 minuts.
Cal arribar abans, son super estrictes amb la puntualitat!!! Així que si mantinc la marxa (i no surto tard de casa) arribaré pels volts de les 8:45 a classe.
A les 9:00h comencem. Non-stop fins a les 12:45. Bé si... un descans d'un quart d'hora.
A les 13:45, després de dinar, ens hi tornem a posar. 1 hora i tres quarts després la classe s'acaba!!!

Cap a casa falta gent, que avui ens han posat molta feina!! Abans, però, toca comprar la targeta SIM per fer trucades dins Australia. Anirà molt bé per quedar amb els companys, buscar pis, trucar a la família, etc Acabada la compra... toca desfer el camí de "la Serra" (sisi, els 3 Km que he fet el matí). Aquesta vegada he decidit aturar-me als Botanic Gardens que, per cert, no son pas com aqui!!! Quan nosaltres visitem un Botanic Garden simplement fem d'espectadors: mirem, olorem, a vegades (si ningú ens veu) toquem, però no se t'acudeixi pas... TREPITJAR L'HERBA!! Tu diràs!!! Aquí tenen una concepcio direfent. Només els hi falta posa: L'HERBA ES TREPITJA!! És fantàstic. Doncs això, he decidit seure en una de les moltes taules que hi ha i posar-me a fer els deures. Tranquilitat, no dictionaries,... fins que dues coses han interromput la meva concentració:
1. El fred. Heu de tenir en compte que a les 6, a Brisbane, ja és fosc. Per tant a les cinc, quan estava als jardins, el dia ja està a les últimes i el fred comença a fer-se present.
2. El soroll de les fulles quan son trepitjades per algú... estupefacció... qui serà?? Giro el cap i... és un animal tot exòtic, que podria ser el símil dels coloms a plaça Catalunya. N'hi ha milers i milers per tots els parcs de la ciutat (de moment al centre no n'he vist). Fan impressió: tenen un bec molt llarg i punxegut. Però fan com els coloms, quan t'hi acostes marxen corrent.

 

 

Aquest és l'animal del que us parlo.

 

 

Al parc fent els deures. Bé, jo no surto, però els deures no es fan sols! ;)

Ara si, definitivament, arribo a casa. Acabo la feina i cap a sopar!! Vespre de pel·lícula i actualització del blog!!!

Fins aviat!!!

Petons i abraçades!!!

My first day class

Dilluns 12 de setembre. 7:00h del matí. Sona el despertador!!! Esmorzo un bon bol de llet amb cereals, i un parell de torrades amb nutella (aquí res de nocilla!!) i un cafè amb llet per acabar de desvetllar-me.

En un principi la Rie i jo... Ai menoi, no us he presentat la Rie!!! Ella viu a la mateixa hostfamily. És japonesa, estudia a la mateixa acadèmia i ja fa una setmana que és aqui. Només li falten tres setmanes per acabar el curs i tornar a casa seva. Recuperant el fil de la conversa, la Rie i jo teniem previst anar a peu fins a l'acadèmia. Però el meu primer dia haig d'arribar una mica abans a l'escola.  Si marxem a peu, segur que arribem tard, així que decidim agafar el bus. El transport públic a Brisbane, i en general a Austràlia, és força car. Perquè us en feu una idea: el bitllet Brisbane Aiport to Brisbane City Center em va costar uns 20$ australians, equivalent a 16-17€. Amb la mateixa distància puc anar de BCN a Manresa per uns quants eurus menys...  I el bitllet de bus d'avui (equivalent a un bitllet senzill d'1 zona) ha costat 3,10$... No pot ser... haurem d'estalviar!!! Així que hem decidit que a partir d'avui anirem i tornarem a casa a peu!!! És gratis i bo per la salut!! bueno, bonito i barato!! ;)
O també tinc la opció de fer-me sòcia del citycicle conegut a Barcelona com el bicing. Pagues 20$ per pedalar durant tres mesos!!! La única cosa és que t'obliguen a portar casc i aquí no en tinc cap. Ja faré maneres d'aconseguir-ne un!!!

A les 8:00h sortim de casa i anem a buscar el bus. A les 8:30h ja som a l'escola. Avui a l'acadèmia: presentacions, funcionament de l'escola, horaris, ruta guiada pel centre de la ciutat i English level test.  És una acadèmia que té de tot: menjador, ordinadors, microones (i no només un com a Blanquerna), nevera per guardar el dinar, gimnàs, piscina... també organitza activitats entre setmana com ara campionats de volley "platja", basket, badminton, visites als museus, sortides als pubs, concerts... fins i tot sortides de caps de setmana!!! Fantàstic!! I la major part d'elles gratuites, ja ho tenim!!!
La part més interessant de és que divendres 16 i dissabte 17, els estudiants de cursos Cambridge marxem a la vora de Gold Coast (ciutat costanera, coneguda com la ciuat del Surf. Jo crec que ho podriem comparar amb un Salou, turístic i res mes). Anirem de camping i farem diverses activitats com ara surf (mare meva, com patirem!!), kayak, rock climbing,... Ja dedicaré una entrada al blog només del cap de setmana.

Calendari d'activitats Setembre 2011

A les 12:40 és hora de dinar. Els alumnes "novatus", evidentment, no portem cap entrepà. Així que uns quants estudiants de Cambridge decidim anar a fer un plat combinat. Si en el grup hi havia 4 persones from Switzerland, 1 from Korea and me... hem acabat anant en un restaurant Koreà.

Una hora després tornem a ser a l'acadèmia. 2h de classe i s'ha acabat.

El grau de mal de cap d'avui és força elevat. Intensiu d'anglès tot el dia, sense desconnectar. Arribes a un punt que no entens la conversa que tens amb el del costat i li continues dient: yes, yes!!! 

Abans de tornar a casa (A PEU, evidentment) la Rie i jo hem passat pel super a comprar pa, formatge, pernil dolç, enciam, tonyina,... per fer-me uns valsos com els del Viena per dinar. També he visitat totes les companyies de telèfon australianes per demanar preus de les tarifes. No hi ha qui les entengui... mare meva que complicats!!! He decidit agafar tota la paperassa i un cop a casa, en calma, decidir amb quina em quedo.

Això és tot per avui. Demà tornarà a ser 3/4 del mateix si no hi ha res especial!! Ja us ho aniré explicant!!!

Salut, petons i abraçades!!!

VISCA CATALUNYA!!!

Visca Catalunya, això per començar!!!

12:45 del matí (4:45 de la matinada hora catalana). Em llevo!!! Mare meva... què faig??!!! Esmorzo o dino??? Pujo al menjador. No hi ha ningú. Una nota sobre la taula em diu que en Paul i la Lil han sortit a fer allò que aqui en diem la "declaració de la renda", que menji el que vulgui per esmorzar: suc, cafe, torrades amb melmelada, nutella; o bé decidir-me per dinar i menjar els macarrons que van quedar ahir. Res. Esmorzo, força, però esmorzo. Entre torrades i nutella, llegint la programació de live, culture and arts events july-september 2011 veig un concert que pot ser interessant. La Brisbane Symphonic Band dirigida per Stefanie Smith toquen al Captain Burke Park (ben a la vora d'on soc) amb un repartori de cançons de Michael Jackson, Beatles i Elvis Presley.

Decidit, a les 2pm comença el concert. A les 2pm surto de casa amb les arrecades de la Mercè a les orelles, l'estelada a la motxilla, la camara, la cantimplora del cau, el diari, un llibre per llegir i un jersei (per si fa fred).  Començo la caminada a la vora del riu. Amb les vistes dels gratacels del centre de la ciutat i la típica imatge de postal trec l'estalada, poso la càmara en un lloc estable i... correr que va el disparador automàtic!!! Flash!! Foto de la diada FETA!!! Continuo caminant, una paret immensa de 40 metres d'alçaca i un munt de gent preparada per pujar. Sí, es veu que és un lloc habilitat per fer-hi l'escalada. És lliure, gratis i un cop a dalt les vistes han de ser espectaculars. A més està habilitat per escalar de nit, però això ho fan de cara a l'estiu. Quan les temperatures al matí són elavades.

Continuo caminant i... em trobo el primer animal australià. Un petit ensurt... però no passa res! Faig la foto de reüll (no fos cas!!) I me'n vaig... !! L'animal en qüestió us el presento i es diu:  
WATER DRAGON (per mes informació consulteu a la wikipèdia. Està molt ben explicat)

Contenta de conèixer un water dragon, emprenc la caminada cap al Captain Burke Park. Uns arbres fantàstics em fan dubtar de fer-hi fotos, però el concert fa mitja hora que ha començat i estaria bé arribar-hi abans no acabés. Passo de les fotos i continuo caminant. Al cap d'un quart d'hora arribo al concert. És a l'aire lliure, sota l'ombra d'un arbre (que segur que té un nom i no el sé) hi ha els músics. Els oients estan a la gespa estirats o asseguts. M'apunto. M'assec a la gespa, m'arremango els pantalons perquè fa una calor espantosa i escolto el concert. Al cap d'un quart d'hora anuncien la última cançó!!! No pot ser!!! Què hi farem!! Us presento els músics:

Ja ho veieu, van vestits d'època: Michael Jackson, Beatles i Elvis Presley.

Acabat el concert decideixo desfer el camí i anar-me'n cap a Southbank. Així que desfent el camí i sense presses ara si que em faig autoretrats als arbres. Són la canya. Els nens se'n fan un tip de jugar-hi. S'amaguen entre els multiples troncs, com jo!! A veure si em trobeu!!!

 

Després de fer el paperina corrent amunt i avall per amagar-me a l'arbre, marxo cap a Southbank. Molta gent, és diumenge i les BBQ estan totes ocupades. Les piscines i platjes habilitades estan plenes de gent. És espactacular, han creat una platja a la vora del riu (sense aigua del riu, que està força contaminada) i han creat una mena de parc aquàtic per refrescar-s'hi quan hi ha calor. A més a més, tota la zona de Southbank hi ha lavabos públics. Primer he entrat pel fer el tafaner i veure què tal son. Manoi!!! Impressionant!!! Nets com el lavabo de casa!!! i mira que són públic!!! Això a Barcelona no passa!! Piques blanques de ceràmica, els lavabos nets com una patena sense guixades ni grafittis a les portes, sense pixarades fora de test... vaja, que pots cagar ben assegut!! i a sobre... també hi ha dutxes!!! Dutxes??? Ah, és clar!! Per treure's la sal després de la platja, no?? ;) He estat apunt de fer fotos al lavabo perquè veiessiu la netedat, però hi havia massa gent, queda lleig!!

 Illa fantasia arriba a Brisbane

 Platja de sorra sense sal al bell mig de la ciutat

Després de caminar durant una bona estona, torno cap a casa. Però abans d'arribar veig una cosa que em van explicar en Paul i la Lil ahir. Recordeu l'any passat o l'altre que hi va haver una nena de 16 anys que va fer la volta al món sola amb el seu varixell?? Si??? Doncs aquesta nena és Australiana, concretament de Brisbane i el seu vaixell està exposat al museu marítim de la ciutat. Aquí el teniu. Podreu identificar perfectament quin és ja que un vaixell rosa només se'l faria una nena de papà que li agrada la Hello Kitty, segur!!

Me'n vaig a dormir però abans us deixo amb un parell de vistes panoràmiques del Brisbane City Center des de Southbank:

Molt bona nit. 

Petons i abraçades per tots!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE I EN CATALÀ!!!

volant, volant sempre amunt!

Iep!!! Aquí em teniu!! Ja he arribat al CUL DE LA TERRA!!

Despés de moltes hores de vol i d'espera als aeroports de Frankfurt, Abu Dhabi i Singapore he aterrat aquest matí al Brisbane International Airport. Viatjar i canviar d'hores tant sovint es fa estrany. Pujar a l'avio a les 10 del vespre i que a les 3 de la matinada ja sigui clar, no és normal. Però la terra gira i és el que té...

Aquest avions que fan trajectes tan i tan llargs són immensament grans. Hi ha de tot. Reparteixen mantes, coixins, auriculars, taps per les orelles, antifaços, mitjons, raspall i pasta dents, a banda (és clar) de menjar i beure. Però per si no en tens prou, cadascú té una tele particular on hi ha: pel·lícules, series de TV, música, ràdio, notíces i jocs. Amb tot aquest repartori és impossible avorrir-se. Primer llegeixes, escrius el diari i quan te'n canses dorms,  juges, mires una pel·li o t'aixeques per estirar les cames.

Historial del trajecte:
1.  BCN - Frankfurt. El trajecte va ser curt (2h). Arribant a Frankfurt vaig haver de canviar de terminal i tornar a fer el Check-in. Cap problema, de seguida ho vaig tenir tot localitzat (i és que perdre's a l'aeroport és impossible) A la guixeta de Etihad-airways (companyia que m'ha portat fins a Brisbane) em donen els bitllets. Amb tota la paperassa a les mans, torno a passar pel control de seguretat i espero 3 hores i mitja per acafar el segon avió.
2. Frankfurt - Abu Dhabi. Aquí l'avió ja és immens i el trajecte és llarg: 6 hores 30 minuts. Passen volant (si, clar) arribo a Abu Dhabi i toca esperar-se 4 hores en un lloc petit i ple de gent! Una mica agobiant. No passen volant,
3. Abu Dhabi - Singapore. L'avió va més ple que el trajecte anterior i el vol és més llarg: 8 hores, que ja no passen tant ràpid, però acaben passant. L'avió descarrega tots els passatgers a Singapore i els que tenim destí Brisbane disposem de 20 minuts per embarcar al següent. La gràcia de tot plegat és que l'avió que hem deixat i el que tornem a agafar és el mateix.
4. Singapore - Brisbane. Ja està! Aquest és l'últim!!! L'avió va ple com un ou!! 8 hores més de viatge nocturn i arribo de bon matí a Brisbane.

Ja hi sóc!!! WELCOME TO BRISBANE!! La maleta no s'ha perdut!!! Passo tots els controls de seguretat i... encara no s'ha acabat!!! Agafo l'Airtrain que em deixa a Southbank, una estació que està a 5 minuts de "casa".

La hostfamily em recull a Southbank. Arribem a casa, m'ensenyen l'habitació, el bany, la piscina,... tertúlia i presentacions per trencar el gel. Una dutxa i a dinar! Tarda de supermarket i posterior passeig per la vora del Brisbane River fins al parc de Southbank. És un lloc espectacular, s'hi troben tots els museus dedicats a les arts i dues universitats, a més de tots els bars i pubs de la ciutat. Hi ha un munt de BBQ per utilitzar-les durant tot l'any. Tenen una "platja/piscina" improvitzada al costat del riu per banyar-se a l'estiu quan fa aquella calor tant asfixiant. I l'ambient de la tarda és molt sa.

Tornem a casa, el jetlag diu que dormi una estona abans de sopar. I aquí em teniu: son tres quarts de 12 de la nit, morta de son i actualitzant el blog.

Fins aviat!!!
Una abraçada!!!

PD: Us recordo que a Brisbane estem a +8h respecte Catalunya!

És hora d'agafar el vol!!

Benviguts al blog!!

Si heu entrat aquí és perquè sabeu que la Neus Roma se'n va a Austràlia. Sí. Demà a les 16h surt l'avió que em deixarà, després de moltes hores d'avions i aeroports, a Brisbane.

Aquesta darrera setmana, i sobretot aquests últims dies, han estat un "no parar" de despedides: Sopars d'amics, dinars familiars, vespres a la fresca, migdies de vermuts, festes majors, tardes de sol a la piscina i visites d'uns i altres. És gratificant i t'omple d'alegria veure que la gent pensa en tu, pregunta i et desitja un molt bon viatge; i alhora t'entristeixes ja que durant molt de temps deixaràs de veure les persones que més estimes, i les rutines que dia rere dia han format part de mi. Però això... ja és part del viatge.

Des d'aquí dono les gràcies a tots els que m'heu desitjat un bon viatge. Us mantindré informats del que passa a l'altre banda de món.

Fins aviat
Una forta abraçada,